cosdecossos.org

El primer fòrum de les experiències va ser un èxit gràcies a tots vosaltres. Aquí en teniu algunes imatges:

.

.

.

COS de COSSOS

1er. fòrum de les experiències: percepció interna del propi cos

conferències, laboratori i diàleg

La Caldera 20, 21 i 22 març ‘09

El fòrum “Cos de cossos” aposta per crear un diàleg entre els artistes sobre quins són els mecanismes que s’utilitzen per experimentar allò que es percep internament. El punt de partida serà la manera com naveguem i llegim el propi cos, com habitem diversos cossos dins nostre i com aquest dialoga en la societat. El fòrum vol posar en contacte l’àmbit de la salut amb el de l’art per nodrir la intuïció artística i crear un espai obert per el coneixement, l’observació i  la reflexió.

 Aquest fòrum va dirigit a  professionals de la dansa i d’altres disciplines artístiques que treballen entorn del cos i  que estan interessats a dialogar sobre les seves diferents/diverses lectures contemporànies.

Conferències

20 de març  

De lo físico a lo sutil (nuestra constitución física y energética), per la Dra. Inmaculada Nogués.

Aprofundir i aproximar-nos en el coneixement del Ser fonent la ciència i la intuïció, integrant conceptes des de la física quàntica moderna fins a la saviesa més antiga d’Orient.

 La veritat: una relació, per la psicoterapeuta Montse Vives

On és la veritat? Hi ha una veritat? Tot el que ens pot semblar sòlid es pot desgavellar, hi ha sempre una part enigmàtica i incerta. I aquesta ens convida a una relació que rebutgi les trivialitats.

Laboratori

21 de març

 Del silenci a l’observació, conduït per Mireia Chalamanch, impulsora d’aquest fòrum.

El laboratori proposa explorar i copsar els diferents cossos, el físic, l’emocional, el mental i l’intuïtiu, a través de l’escolta dels moviments originats internament.

Diàleg

22 de març

Aquest diàleg vol posar sobre la taula inquietuds, coneixements i perspectives sobre la percepció i la comunicació del cos, les connexions químiques, físiques, emocionals, sensorials, energètiques… que es creen interiorment i sobre com participen en la creació i com les compartim cap enfora. Un espai per pensar aquest cos entre tots els que es dediquen diàriament a crear-lo.

Horari del fòrum: de 18h a 21h

Entrada lliure. Places limitades.

Inscripcions i informació: cosdecossos@gmail.com

Sessions de treball 

20, 21 i 22 de març

En el fòrum hi haurà sessions de treball intern els mateixos dies al matí, que comptaran amb un grup d’artistes i professionals del món de la salut. L’objectiu serà compartir experiències i mirades del propi cos i generar a través de la comunicació entre els convidats punts de trobada i pensaments per crear un coneixement que vagi més enllà del personal. Totes aquestes reflexions serviran de punt de partida al diàleg que clausurarà el fòrum el dia 22 a la tarda.

 Horari: de 10h a 14h

Convidats:

Dominik Borucki (Dansa)

Julyen Hamilton (Dansa)

Laia Noguera i Clofent (Escriptora)

Inmaculada Nogués (Metge)

Carme Torrent (Dansa)

Víctor Turull (Terapeuta del so)

Montse Vives (Psicoterapeuta )

Direcció artística:

Mireya Beryl-Segalés (Creadora i acompanyant)

Mireia Chalamanch i Amat (Cos i direcció escènica)

Xguix ( Artista visual i sonor)

.

La Caldera, Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies.

c/ Torrent d’en Vidalet, 43. Barcelona. .

.

Suport:

.

Col·laboració:

.

Nota: totes les fotografies son de xguix

Si desitges inscriure’t a alguna de les activitats, pots enviar-nos un correu electrònic a cosdecossos@gmail.com, indicant-nos:

- el teu NOM i COGNOMS,

- la o les ACTIVITATS on et vols inscriure (conferències, laboratori i/o diàleg),

- un TELÈFON DE CONTACTE.

També pots fer servir aquesta adreça si tens algun dubte o pregunta.

Gràcies pel teu interès!

L’Equip del 1er Fòrum de les Experiències

Mireia Chalamanch i Amat  Cos, directora escènica i actriu. 

Es forma a l’Institut del Teatre de Barcelona en interpretació. Treballa la veu amb: Víctor Turull, Maria Dolors Cortès, Coralina Colom. I el moviment amb: Lisa Nelson, Julyen Hamilton, Hisako Horikawa, Mal Pelo, DD Dorvillier, Carme Torrent, Constanza Brncic, Yiya Díaz, George Stobbaerts, Marc Klein. Ha fet un recorregut per diverses tècniques d’autoconsciència i cursos formatius de sanació i de filosofia.

És cofundadora d’OOff Cia. que es va presentar oficialment amb la performance Impas a l’Espai Guinovart d’Agramunt l’any 1997; al llarg d’aquests anys a dirigit diversos espectacles de creació, kclepsidra (Artenbrut), Opsis (Artenbrut), Salt al buit (Festival de Sitges) entre d’altres, i espectacles per públic familiar i infantil a Cosmocaixa i al Museu d’Història de Catalunya. Ha fet les codireccions del Monòleg del Perdó d’Enric Casasses (Temporada Alta de Girona i Espai Escènic Brossa) i Sata-Suite Bufa-na (Festival Grec i Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí).

Actualment està fent una recerca sobre el moviment intern del propi cos, Pell endins: ha estat resident a Can Bordoi (1era. fase de reflexió) i després a  La Caldera (Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques Contemporànies), i a Vallgrassa (Centre Experimental de les Arts – Parc del Garraf).

Ha actuat en espectacles com: el Mariner de Fernando Pessoa, dir. Moisès Maicas (Espai Escènic Brossa, Barcelona); Interior Anglès de Jordi Coca, dir. Joan Maria Gual (Sala Muntaner, Bcn); Temps Mort  de Joan Solana (Bcn i Temporada Alta de Girona); 1714. Món de guerres llibret d’Albert Mestres, concepció musical de Josep Vicent, dir. escènica Ramon Simó (Festival Castell de Peralada i Festival Grec en el teatre Grec); Tracer  per Benoït Lachambre (Caldera Express T-43).  Recita i condueix des de fa cins anys Veus Paral·leles  dir. Albert Mestres.

Mireya Beryl-Segalés Ashley   Creadora i acompanyant.

.

Cursa en paral·lel la carrera de Ciències de la Informació a la Facultat Ramon Llull, Universitat Blanquerna, especialitzant-se en Periodisme i la Llicenciatura de Dansa a l’Institut del Teatre de Barclona especialitzant-se en dansa clàssica.

Viatja a Londres on realitza un Màster de Fotoperiodisme al London College of Printing, St. Martin´s, i forma part de la companyia de dansa de Hilge Holger (Expressionisme Alemany) alhora que treballa com a periodista al diari The Times.

De tornada a Barcelona, s’enrola a diversos laboratoris de creació artística i crea la companyia “El Grup sembla” de tarannà performàtic que rebrà vàries nominacions a premis d’art jove. Seguidament crea 3 solos, en dos anys, que dirigeix i interpreta representats a L’Espai de la Generalitat de Catalunya, Sala Beckett i l’Antic Teatre.

Treballa com a actriu a la televisió, al teatre i en varis curts, un d’ells guardonat amb el Gran Premi del Jurat Notodofilmfest (Madrid), fet que la condueix a dirigir un curtmetratge i, actualment, entre d’altres, està escrivint el guió per un llargmetratge d’acció experimental alhora que fa la tasca de coordinadora a la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs vinculada amb els principis de la no-violència activa.

xguix

Realitza estudis d’Informàtica a l’escola BIT i treballs d’analista-programador en el CTI de Barcelona. Estudia gravació als estudis Phonos, realització de cine a Microbert i d’imatge de síntesi a l’I.D.E.P. Des del 1987 és el realitzador d’audio-video a la multinacional del Grupo SOLVAY. És artista sonor i  autor i realitzador de diferents propostes artístiques en el món audiovisual. Destaquen els següents treballs: la performance de teatre-dansa Adaneva-31, els curtmetratges Aeronauta i Cor-Press, la instal·lació multimedia A.FG, música electrònica el LP Dark-Fields i l’espectacle de teatre-dansa Noé, presentat al Festival Internacional de Teatro Encuentro de Miradas de Cuernavaca (Mèxic). Solo mira – Solo escucha, performance musico-visual en el escenari, a Nits Digitals ’07 (Vic).

Ha col·laborat amb la Companyia OOFF, en la imatge del Laboratorio de Jessica Walter i en la realització de vídeos promocionals.

Montse Vives

Llicenciada en Infermeria i Filosofia, ha anat formant-se condicionada per els interrogants que la vida li ha plantejat: Qui som?, Què fem aquí? Perquè patim? Què és la mort? Què és la psique? i aquests l’han portat a especialitzar-se en counselling i relació d’ajuda.

Ha treballat a la sanitat pública com a infermera, al 1999 comença a treballar com a terapeuta del dolor i la malaltia. Des de fa quatre anys, és formadora a professionals de la salut i forma part de la Fundació La Plana amb la finalitat bàsica de fer créixer un “fer” assistencial que miri de cara la causa del patiment.

Dominik Borucki

Dominik Borucki, d’origen alemany, ha treballat des de la seva infància amb el cos. Al principi com a esportista ( judo, atletisme i futbol) i posteriorment va estudiar educació física i a partir d’aquí ja va començar a formar-se en dansa contemporània i teatre, àmbit en el que treballa des de fa 15 anys. A nivell escènic i pedagògic (en espectacles i tallers) el seu treball sempre ha estat enfocat al cos, la ment i les emocions. Des de fa 6 anys treballa en l’àmbit de la teràpia, la sanació i en l’escolta més íntima dels moviments de l’ésser humà. El fet de ser terapeuta i sanador, ha ampliat la seva manera d’enfocar el seu treball a un nivell més espiritual però sense perdre la part física, emocional i mental, buscant incloure tots els aspectes de l’ésser humà en el seu art i les seves teràpies.

Laia Noguera Clofent

Laia Noguera i Clofent (Calella, 1983) és poeta, narradora, dramaturga i assagista. Ha publicat els llibres de poesia L’oscultor (premi Amadeu Oller 2002, ex-aequo, publicat per Galerada el 2002), Fuga evasió (premi Recvll 2003, publicat per Pagès Editors el 2004), la plaqueta Incendi (Cafè Central, 2005) i No et puc dir res (premi Martí Dot 2006, publicat per Viena el 2007).
Ha participat a les antologies Singulars d’un plural (Festival de Poesia de Girona, 2004), Joves poetes catalans (Brosquil, 2004), Los versos de los acróbatas (Fronteras Movedizas, 2005), Solstici d’estiu (Fundació A.C.A., 2006), Bellesa ferotge (Fonoll, 2006), Eròtiques i despentinades (Erola, 2008) i De l’Atles a Formentor (Rema/Tira, 2008), entre d’altres.
Ha traduït del basc Kirmen Uribe, Leire Bilbao i Itxaro Borda i, de l’italià, Teresa di Cosimo i Luigi Manzi. Ha estat traduïda al basc, l’amazic, el portuguès i el castellà.
Codirigeix, juntament amb Esteve Plantada, l’edició catalana de la revista digital de poesia, lletres i cultura www.revista.barcelonareview.com i ha publicat articles i estudis a Reduccions i Caràcters.
Recita activament, sola o acompanyada, en lectures o bé espectacles amb més o menys dramatúrgia, tant al llarg dels Països Catalans com a l’estranger (Euskal Herria, Itàlia, la Cabília). Col·labora d’una manera estreta i sovintejada amb artistes d’altres disciplines, com ara el músic Josep Manuel Berenguer o l’artista visual Betina Kuntzsch. Ha gravat el disc Carboncle amb el violista de roda Adrià Grandia i és guitarra solista en el grup de thrash Red for more.

Inmaculada Nogués

Dra. Inmaculada Nogués, llicenciada en Medicina en l’especialitat de Medicina de família, màster en Medicina Naturista i diplomada en Homeopatia. Des de fa anys realitza cursos i conferències sobre la constitució física i energètica de l’ésser humà, fet que l’ha portat a col·laborar amb la Universitat de Barcelona i el Col·legi de Metges, entre altres entitats. És autora del llibre De lo físico a lo sutil: nuestra constitución física y energética.

Víctor Turull

Estudia Belles Arts. Al 1977 marxa a les Illes Canaries on inicia els seus estudis teatrals i al 1980 es llicencia a la Escuela de Actores de Canarias. Quan torna a Barcelona es forma en teatre amb Phillipe Gaullier, Carlo Bosso, Pino Capitani, Lindsay Kemp. En dansa amb Pina Bausch, Cesc Gelabert, Angels Margarit, Julien Meunier, Adriana Borriel.lo, Mark Tompkins, Julyen Hamilton i Katie Duck.
Amb Rizjard Cyslak i Sjjabbe van Selfort treballa tècniques de veu i canalització conscient d’Energia amb Julia Comesana i Yiya Díaz.
A partir del 1992 comença a interessar-se en la dicotomia salut-malaltia i estudia diferents tècniques per restablir la salut en la integritat del ser.
Al 1995 coneix a Kabré Tiim Saidú, xaman de l’etnia Mossi de Burkina Faso amb qui treballa fins al 2003.
En l’actualitat investiga i pràctica el mètode BioVoz que treballa sobre la integració de la respiració, la veu i el cos

Carme Torrent

Estudia arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya, alhora que treballa en diversos estudis (1986-1994), entre ells el de l’arquitecte Enric Miralles i col·labora en projectes internacionals.
S’interessa en els processos d’aprenentage, investigació i creació al voltant del cos i de la relació d’aquest amb l’entorn. En l’àmbit de la dansa, s’interessa pel treball de Body Weather Laboratory; pràctica que desenvolupa el ballarí japonés Min Tanaka i amb qui ha col·laborat en els darrers deu anys i també col·labora amb Carmelo Salazar en el projecte d’investigació Lo natural es moverse.

Juylen Hamilton

Ballari, poeta i mestre. Fa més de 30 anys que compon danses i poemes, i interpreta l’art de la
dansa arreu del món. Va néixer i créixer a Anglaterra. Va emprendre la seva formació
artística a Londres l’any 1970. Va ser una època d’experimentació
radical i va esdevenir un exponent d’interpretacions innovadores de dansa.
La seva feina és especialment improvisada: compon a l’instant les obres
de dansa i els textos que sovint els acompanyen. Quan treballa amb la
seva Companyia, dirigeix els ballarins i els luminotècnics per actuar i
treballar amb aquesta mateixa espontaneïtat.
Des de l’any 1980 ha col·laborat íntimament amb molts artistes
contemporanis d’Europa i és amb ells que ha compartit els poemes.
És molt respectat pel seu ensenyament que projecta la investigació i
desenvolupament en maneres eficients per l’evolució de la tècnica i per
tal que la creativitat improvisadora pugui ser divulgada. Julyen està
constantment sol·licitat per ensenyar en els importants centres
d’instrucció de tot el món. L’eix de la seva pedagogia gira al voltant
dels elements de l’espai, del temps, de la veu i de la gramatùrgia.
Hamilton acaba de presentar un nou solo “How it is Made” / fent duos amb
els contrabaixistes Barre Phillips i Jean-Claude Jones (Francia +
Israel)/ “Talk to Me” amb la ballarina/poetessa Lily Kiara (NL) /
“Bridge” amb Niamh Condron (Ire)/”Lighthouse” amb músics francesos del ARFI.

El seu “BLUE DOG DVDs” fa DVDs de les actuacions.

.

Laboratori

21 de març

Del silenci a l’observació, conduït per Mireia Chalamanch, impulsora d’aquest fòrum.

El laboratori proposa explorar i copsar els diferents cossos, el físic, l’emocional, el mental i l’intuïtiu, a través de l’escolta dels moviments originats internament. Per poder observar i activar l’escolta provocarem el silenci*, a través de  mecanismes que permetin crear un estat d’aguda percepció per poder observar les connexions que es produeixen internament i la manera com habitem i movem el cos de cossos.

La proposta sorgeix de Pell endins, la recerca que Mireia Chalamanch està fent sobre aquestes connexions i aquests cossos, i de la seva inquietud artística generada per la seva experiència i per la relació amb el cos que ha establert al llarg dels anys a través de la dansa, del ioga, del mètode aberastury, de la meditació i de treballs de sanació, consciència i filosofia.

El fòrum sorgeix d’aquesta recerca, amb la intenció de generar un espai de diàleg per compartir entre els artistes allò que es viu de manera íntima en la creació, en relació amb la preparació, la concentració i l’impuls de qualsevol procés artístic, i per parlar de com sentim i pensem el cos que intervé en aquell moment.

Provocar el silenci?*

“Punt de partida.

Cos, d’allò físic a allò subtil. Moviment intern -pell- moviment extern. Posició de repòs, estirada a terra. Observo el que sento pell endins. Escolto els meus estats. Localitzo llocs que em molesten … un pensament circular, una contractura que em fa mal, una angoixa, una emoció que neix del buit, un espai tancat on l’energia no flueix… Focalitzo la concentració a un punt concret. Alguna cosa m’envaeix. Si no hi ha canvi, em sento limitada, incòmoda, sento ràbia, m’enfado. Busco recursos: informació, experiències, records, sentiments, sensacions… Hi ha alguna cosa que s’amaga… Intento alliberar el que m’oprimeix: relaxant-me, focalitzant el dolor, mobilitzant la part bloquejada, escoltant què m’està dient. M’obsessiono si no marxa. I ara què faig? Punt de partida… acceptar-ho…

De vegades marxa. Entro en un altre espai, un lloc que reconec com a punt de partida per fer qualsevol cosa. I ara què faig? Em reconec, em sento, hi sóc, decideixo. Viatjo cap a les profunditats de l’ésser complex. Estat ideal, utòpic: sento que m’utilitzo tota i sóc científica de mi mateixa. M’agradaria sostenir un estat de consciència que em permeti viatjar amb tot el ser pel camí del significat i del contingut de cada moviment.” Text del projecte de recerca “Pell endins”  Mireia Chalamanch

.

I parteix de la següent pregunta: a l’interior del cos s’estableixen connexions químiques, físiques, sensorials, emocionals, mentals, energètiques. Com compartir aquest cos subtil, entenent-lo com allò que esdevé constantment dins nostre i no es veu?

Fragment de l’entrevista a la Doctora Inmaculada Nogués a la revista Santiveri

1.- Como un médico acostumbrado a diagnosticar con pruebas tangibles y de laboratorio – análisis, radiografías, etc. puede ocuparse de algo que ni se ve ni se toca, como es nuestro cuerpo energético? ¿Por qué es tan difícil dar a conocer que no somos únicamente un cuerpo?

Es difícil dar a conocer que no solo somos un cuerpo físico, porque el cuerpo físico es la parte de nuestra constitución que nos es más familiar y con la que más nos identificamos. Gran parte del enfoque actual que tenemos de nuestra constitución, se fundamenta en el modelo newtoniano de entender la realidad, un modelo mecanicista que interpreta al ser humano como una máquina biológica. Así es como Newton interpretaba el Universo: como una gran “máquina”. Esta visión mecanicista  nos ha permitido introducirnos profundamente en el estudio de nuestra constitución superficial, y al decir superficial no le doy una connotación de menos importancia, sino que me refiero al aspecto  material o físico de nosotros mismos. Aunque cada vez estamos tomando más conciencia de que eso es solo una “parte” de nuestra realidad. Todos sentimos que el ser humano es algo más  que una compleja máquina, suma de órganos físicos, intercambios y reacciones químicas o enzimáticas, etc.

Tanto  nuestra medicina oficial como la biología se han basado en este paradigma mecanicista newtoniano y a esta concepción mecanicista aun no hemos integrado lo que nos ha llegado desde la física cuántica y de otro destacado físico, Albert Einstein, quien estableció una relación entre materia y energía, plasmándola en su conocida ecuación E=mxc2 , de donde podemos deducir que Materia y Energía son la expresión dual de una misma Sustancia Universal y que los seres humanos, así como somos materia, también somos energía.

La física nos dice que la materia no es otra cosa que energía condensada. El siguiente paso para comprender nuestra constitución,  no es quedarnos en las células y moléculas, es decir nuestro aspecto materia, sino avanzar y comprender que el siguiente eslabón a las moléculas son los átomos y las partículas subatómicas, e integrar las leyes de la física cuántica a las que esta sometido el mundo subatómico. Integrar  el estudio y comprensión de nuestra  constitución a los ojos de la física cuántica, es el paradigma que se nos presenta. La física cuántica estudia los constituyentes más pequeños: los átomos y las partículas subatómicas y cuando nos introducimos a los niveles más esenciales de la materia la física nos muestra que toda materia es pura energía. Comprenderemos así que a demás de materia somos energía, y que nuestra constitución va más allá de lo que vemos a simple vista.

Cada vez somos más conscientes de los aspectos sutiles de nuestra constitución, que abarca las emociones, los pensamientos, el cuerpo vital  de energía, también conocido como cuerpo energético holográfico y… nuestra alma.

2.- ¿Como podemos tomar conciencia de esas dimensiones que también somos?

No limitándonos a los antiguos patrones de ideas y pensamiento. Se nos pide que nos abramos a lo nuevo sin  negar lo anterior, se trata de ampliar  nuestra visión y comprensión con una visión de síntesis. Hemos de ser capaces de integrar lo que la nueva física nos aporta: que somos seres multidimensionales y que así como somos materia también somos energía. Esto no esta muy lejos de lo que las tradiciones orientales nos vienen diciendo desde hace miles de años, como por ejemplo en la Medicina Tradicional China, Ayurvedica o Tibetana que ya integraban los aspectos mas sutiles  o energéticos de nuestra constitución. Son momentos de síntesis, de unión e integración y fusionando Oriente y Occidente  avanzaremos en la comprensión de nuestras dimensiones físico-etérica, emocional, mental y espiritual del ser humano.

3.- ¿Cuál es el nuevo paradigma al que se enfrenta la medicina actual?

.

Paradigma es una palabra de origen griego que significa patrón,  refiriéndose a un nuevo  marco de pensamiento en el que antiguas preguntas pueden responderse  a los ojos de una nueva y  más amplia visión, sin negar ni rechazar  lo anterior. Incorporar lo que nos aporta la física cuántica a la medicina nos  va a permitir  un gran avance y ampliar enormemente el conocimiento sobre nosotros mismos, sobre nuestra constitución y de las herramientas a utilizar para recuperar el equilibrio y la salud.

La física cuántica nos introduce en el mundo de lo más pequeño, de los átomos y las partículas subatómicas, donde rigen las leyes de la probabilidad y donde algo extraordinario se produce demostrándonos que el observador afecta y modifica lo que observa.  Nace el concepto de participante. Entenderemos  así la interconexión de todos los procesos, lo que nos permitirá conocer mejor la cinética de nuestras emociones y pensamientos, y de cómo  estos influyen en nuestra biología. Comprenderemos mejor el gran potencial de  nuestro cerebro, donde las conexiones entre neuronas, llamadas sinapsis, al ser de un tamaño tan pequeño esta sometidas a las leyes de la física cuántica.  La integración del paradigma cuántico a la medicina y la biología nos va  permitir avanzar en el conocimiento de nuestra constitución más sutil o energética. Y comprenderemos como  medicinas energéticas como por ejemplo la homeopatía, las esencias florales, etc.  tiénen su acción.  Integrar el paradigma cuántico nos permitirá comprender el conocimiento llegado desde Oriente, donde los conceptos energéticos ya estaban muy presentes, avanzando hacia una medicina de Síntesis, donde cada criterio o enfoque médico tendrá su lugar de actuación y  comprenderemos más claramente, como las emociones y los pensamientos actúan sobre nuestra vida y nuestra salud.  La oración y la sanación serán herramientas de futuro en una medicina de síntesis, en una medicina del alma.